Existeixen moltes “Nova York” cinematogràfiques: la de Woody Allen, la de John Cassavetes, la de Spike Lee, la de Sidney Lumet… totes elles i les de molts altres directors han anat conformant un imaginari de la ciutat molt present en les nostres retines. També han creat aquest imaginari els grans cronistes de la ciutat com O. Henry, E.B. White, Maeve Brennan, Gay Talese, Jimmy Breslin, Tom Wolfe, Ring Lardner o Dorothy Parker. Aquesta darrera ha estat moltes vegades associada amb una altra fantàstica escriptora, Fran Lebowitz, la protagonista de la sèrie documental Pretend It’s a City (Supongamos que Nueva York es una ciudad) que ha pensat, produït i dirigit Martin Scorsese i que podeu veure a Netflix. Un nou cant d’amor a la ciutat del cineasta de “Little Italy” i també una nova col·laboració, amb la seva escriptora fetitxe i amiga inseparable, abans havien fet junts el documental Public Speaking.
Fran Lebowitz és una gran conversadora i un personatge carismàtic que omple la pantalla a cada seqüència on relata amb humor, intel·ligència i grans dosis de sarcasme una ciutat que ha estat indissociable a la seva persona, als seus llibres i als seus articles des que s’hi va traslladar fa cinquanta anys procedent de Morristown, un petit poble de Nova Jersey. La sèrie consta de 7 capítols en els quals veiem a Lebowitz parlant dels temes més variats com el turisme, els diners, l’art i sobretot sobre la seva ciutat, la seva gent i els seus usos i costums. És una entrevista llarga en què pots sentir el plaer de compartir conversa amb algú d’una intel·ligència aguda i una capacitat d’observació i descripció increïble. Un personatge que surt de casa sense res a les mans que la destorbi de la seva gran passió observar i relatar el que veu.
A Pretend It’s a City la veurem parlar a platós amb Olivia Wilde, Spike Lee o Alec Baldwin, també passejant per la famosa maqueta de la ciutat del Museu d’Art de Queens, parlant amb Martin Scorsese als salons del National Arts Club. Amb Toni Morrison a la Biblioteca Pública de Nova York, i també en fragments de les seves conferències multitudinàries i famoses. Cada frase té alguna cosa remarcable i totes juntes ens ofereixen el pensament d’una dona fantàstica, una escriptora precisa i una humorista superlativa. Tot això complementat amb uns acurats plans de recurs de caminades per la ciutat d’una Lebowitz a la qual Scorsese la filma amb la devoció de l’admirador.
No busqueu els seus llibres (Social Studies i Vida Metropolitana) traduïts al castellà o al català, l’editorial Tusquets els va publicar fa temps, però ara estan exhaurits, tampoc cal que busqueu el documental Public Speaking, no el trobareu a cap plataforma, ho dic perquè si veieu aquesta sèrie entrareu segur en el món d’aquest dona tan interessant i buscareu la manera de continuar gaudint d’ella. És un personatge tant atractiu com addictiu que no us traureu del cap durant un temps. Però a banda de Lebowitz, la sèrie és, encara que sembli un tòpic, un gran homenatge a la millor ciutat del món. Suposem que ho és. Jo crec que sí. No us la perdeu.