Però no us equivoqueu: el mal existeix al món. El moviment de no-violència no hauria aturat els exèrcits de Hitler. Les negociacions no poden convèncer als líders d’AlQaeda a deposar les armes.

Aquestes paraules que Barack Obama pronuncià quan va rebre el seu polèmic Premi Nobel de la Pau l’any 2009, es poden escoltar al principi dels magnífics títols de crèdit de la sèrie Nobel, repescada per Filmin després d’uns anys inèdita al nostre país. Efectivament, la cita és tota una declaració d’intencions per a una trama que gira al voltant de la contradicció de defensar la consecució de la pau mitjançant la guerra. I és que no ens equivoquem, ara com ara ja tots sabem que el mal existeix al món, però moltes vegades és provocat precisament per aquells que diuen perseguir la pau.

Nobel treballa amb dues línies temporals que es van intercalant i retroalimentant per construir una història sobre el conflicte bèl·lic a Afganistan, els interessos polítics que hi ha al darrere i el paper de Noruega en tot aquest entramat. La primera línia temporal ens mostra la missió d’un batalló de soldats de les forces especials, al qual pertany Erling Riiser (Aksel Hennie). La segona, un cop han tornat a casa i en Riiser es troba amb les conseqüències, tant personals com polítiques, sobretot pel fet que la seva dona Johanne (Tuva Novotny) és la cap de gabinet del ministre d’Afers exteriors (Christian Rubeck) i precisament s’encarrega de gestionar alguns projectes a la zona de guerra.

El sovint massa sol·licitat recurs dels flashbacks es justifica aquí en la construcció d’un joc de pistes a través de les quals anem desgranant una història tensa i amb cert toc de misteri. En un equilibri perfecte, anem recollint informació del present i passat per entendre què hi ha al darrere dels fets, fins a arribar a un final d’aquells que et deixen amb la boca oberta. Com a bona sèrie nòrdica, l’acció i el misteri tenen un contrapunt de reflexió que ens força a pensar sobre quines són les motivacions dels conflictes, qui hi ha al darrere i quins interessos són els que realment fan que acabin per desencadenar-se certs esdeveniments.

No és poca cosa fer-nos reflexionar sobre el perquè de les guerres, tant que se n’ha parlat, però la relació bidireccional entre el conflicte i els despatxos agafa aquí un protagonisme estimulant, creant un diàleg molt ben trobat de la mà de la parella protagonista, no exempta del seu propi conflicte personal, tan paral·lel al quadre general que esdevé una metàfora dels dos punts de vista: el polític i el militar. Tancar els ulls a la crua realitat d’un conflicte bèl·lic i obviar que implica mort i destrucció d’innocents, esdevé doncs tan absurd com pensar que la glòria de les gestes bèl·liques són independents dels interessos econòmics que cada país té al darrere (o potser al davant).

Nobel ens demostra que no només els americans tenen veu en una temàtica en la qual s’han fet forts i que altres propostes són molt benvingudes, sobretot quan disposen dels recursos per a fer-ho, com és el cas. Una acció de qualitat, amb interpretacions més que correctes, i una fotografia plena de tons càlids i freds contrastant cada escenari ens acompanyen en una trama perfectament filada i que té com a bonificació aquest punt de debat sobre la hipocresia, les contradiccions i el cinisme que envolten els conflictes actuals, que sovint es fan en nom de la pau, tot i que mai l’aconsegueixen.