A mig camí de Game of Thrones i The 100, Netflix ha portat a la seva plataforma Tribes of Europe, una producció alemanya distòpica amb suspens, vessament de sang i lluites pel poder.

Ens trobem l’any 2074. Fa 45 anys, Europa ha patit una apagada total i ha enviat a tot el continent (i suposem que a tot el món), de nou a l’edat mitjana. Els supervivents de la catàstrofe s’han repartit entre clans o tribus, on destaquen els Origins, que viuen al bosc i amb harmonia amb la naturalesa, els Crow, fetitxistes dels vestits de cuir amb maquillatge a l’estil Furiosa i una inclinació a la brutalitat i la violència, els Crimson Republic, una societat militaritzada a l’estil marine i amb una benevolència exterior que sembla amagar intencions sinistres, i els Atlantians, l’única tribu que encara té tecnologia i de la qual se’n sap ben poca cosa.

Els tres protagonistes de la sèrie són tres germans del clan Origin: Kiano, Liv i Elja. Després que una nau atlanta s’estavelli prop del seu emplaçament i que la seva tribu sigui atacada pel clan dels Crows per recuperar un artefacte atlant, els tres germans pateixen destins diferents: Kiano és capturat pel Lord Varvara, una despietada i depravada Crown que l’obliga a formar part del seu harem particular; Liv es relaciona amb la Crimson Republic amb l’objectiu de rescatar als seus germans, i Elja comença un viatge per tornar l’artefacte als Atlantians.

Tribes of Europe no reinventa la roda. La història de tres germans, lligats per la sang i desitjant la pau, separats per la guerra i la catàstrofe, s’assembla molt a la separació entre els germans Stark a Game of Thrones. Liv, amb el seu arc, els carrers buits amb edificis abandonats i la roba distintiva de cada tribu recorden a la posada en escena d’Els jocs de la fam.

Tot i això, fins i tot en la seva relativament precipitada primera temporada (només 6 capítols), la sèrie compta amb un gran potencial, principalment pel bon disseny de producció, una producció que sembla adequadament cara per a un programa de televisió europeu, amb efectes sòlids i una construcció del món específica per a cada tribu. Els Crows, per descomptat, són els més divertits: una societat sadomasoquista que surt de l’apocalipsi com si fos un club de sadomasoquistes, on Varvara hi brilla especialment, amb sabates amb talons impossibles i que amenaça els seus esclaus amants amb tallar-los el coll si es corren abans que ella.

El desenvolupament dels personatges centrals està ben gestionat al llarg de la sèrie, amb Elja creant una amistat amb un estafador que recorda Han Solo. Liv és la Katniss Everdeen de la seva tribu, disposada a fer qualsevol cosa per mantenir la seva família i la seva parella. Més que qualsevol altre personatge, però, la relació entre Kiano (que al principi ens fa una impressió de noi molt inútil) i el seu captor Lord Varvara, és més manipuladora del que es podria imaginar.

Tribes of Europa aprofita les històries per explorar la naturalesa de la societat i l’assimilació: s’han de sacrificar els vostres valors i identitat per encaixar en un nou entorn?

Tot i que és cortesia dels productors de Dark, no espereu que Tribes of Europa sigui tan inescrutable com la seva antecessora. Aquí predomina l’acció i no s’embarquen amb conflictes existencials ni metafísics. És una sèrie feta per a adolescents que l’únic que volen és passar 45 minuts sense haver de plantejar-se massa misteris de la vida.