MENU

15 abril, 2021 Comentaris tancats a La temptació de la Serp Visualitzacions: 1097 Sèries Ester Marí

Títol
The serpent

Director
Hans Herbots, Tom Shankland

Actors
Tahar Rahim, Jenna Coleman, Billy Howle, Ellie Bamber, Amesh Edireweera, Mathilde Warnier, Tim McInnerny

On veure-la
Netflix

Basada en fets reals, The Serpent fa referència al sobrenom de Charles Sobhraj (Tahar Rahim), un esmunyedís criminal que actuava al sud-est asiàtic durant els anys 70. Combina sàviament la maldat del famós criminal amb la tenacitat d’un grapat de persones corrents que dediquen mitja vida a perseguir-lo.

Puntuació

7

La temptació de la Serp

Fa pocs dies arribava a Netflix The Serpent, una minisèrie estrenada fa uns mesos a la BBC amb gran èxit que consta de 8 capítols d’una hora aproximada cadascun. Basada en fets reals, el títol fa referència al sobrenom de Charles Sobhraj (Tahar Rahim), un esmunyedís criminal que actuava al sud-est asiàtic durant els anys 70 estafant i enverinant a turistes hippies i despistats, mentre vivia envoltat de luxes fent-se passar per comerciant de pedres precioses, ajudat per la seva parella i còmplice Marie-Andrée Leclerc (Jenna Coleman). La trama gira entorn de la investigació iniciada per Herman Knippenberg (Billy Howle), un diplomàtic de l’ambaixada holandesa a Bangkok, que cercant dos turistes holandesos desapareguts descobreix que han estat assassinats sense que les autoritats locals hagin seguit cap pista. Ell i la seva dona Angela (Ellie Bamber) inicien doncs una cursa d’obstacles burocràtica per aconseguir que algú aconsegueixi capturar-lo.

L’ambientació exòtica i setentera es presenten com dos reclams ben curiosos per a l’enèsima història sobre criminals carismàtics i famosos que vivim darrerament, ja sigui ficció o documental, en una mena d’obstinació general per conèixer les diferents maneres que té l’ésser humà d’esdevenir un monstre, com si per fugir de la realitat mig apocalíptica que vivim molts preferissin refugiar-se en els horrors reconeixibles del mal individual. En tot cas, The Serpent combina sàviament la maldat del famós criminal amb la tenacitat d’un grapat de persones corrents que dediquen mitja vida a perseguir-lo contra unes autoritats, que lluny de col·laborar o fer-se seva la proesa, només fan que posar entrebancs. Poc a poc, la trama insisteix cada cop més en la perseverança de Knippenberg i els qui l’ajuden, derivant cap a un reflexió que m’ha semblat un dels punts més interessants de la sèrie: com és de difícil ser bo i just en un món global que fa molt temps que ha deixat de valorar aquestes qualitats.

Efectivament, The Serpent contraposa constantment a dos grups de personatges: els criminals (i les seves víctimes), front als perseguidors que els investiguen. I els distingeix de forma tan pronunciada que gairebé no comparteixen línies temporals, ni escenaris, ni formes. Com si visquessin en realitats diferents, els dos grupuscles es mouen i es miren de forma totalment oposada. Per començar, la parella protagonista es belluga gairebé a càmera lenta, per poder admirar la seva elegància i atractiu, el glamour de la seva gran mentida. I han de mostrar-se així per poder captivar-nos, perquè entenguem perquè les víctimes s’hi enamoren, perquè els veiem amb els ulls dels seus damnificats, que són uns ulls fàcils d’enganyar, seguidors d’aparences i adoradors de frases buides. La sèrie fa un retrat cruel i despietat d’uns turistes occidentals que en els anys 70 arribaven a la Índia, al Nepal o a Tailàndia per trobar-se a si mateixos i la seva espiritualitat perduda. Entre drogues i mantres de parvulari, joves hippies persegueixen un miratge que Charles Sobhraj sap explotar, en una mena d’apologia a la hipocresia suprema que pot resultar pertorbador, ja que som nosaltres mateixos, com a espectadors, els que ens podem deixar arrastrar per aquesta fascinació.

Per contrarestar, els petits herois d’aquesta història són persones corrents, que no mereixen ser contemplats i sovint queden aixafats per plans picats o diàlegs burocràtics. Són gent que no balla a la vora d’una piscina, que no porta ulleres de sol modernes i que tenen problemes domèstics. Gent com tu i com jo, que suem quan fa calor, patim les bronques del nostre cap, i ens planxem la roba mentre intentem resoldre un crim. No em malinterpreteu, els Knippenberg també són guapos i viuen a casa ben maca amb servents, que per això ell és el tercer d’una ambaixada. Però The Serpent s’entesta a mostrar-los d’aquesta forma més quotidiana i tangible, totalment oposada a l’altre bloc d’aparences i enganys. Aquí no hi ha miratges, hi ha una realitat que pesa com una llosa sobre les seves decisions i que marcarà les seves vides. Hi ha valentia i honestedat, que és precisament allò que es necessita per perseguir el mal, encara que prengui una forma més atractiva i temptadora (allò de la serp, ja sabeu).

Em perdonareu el discurs bíblic, però probablement intento compensar amb reflexions filosòfiques algunes irregularitats que fan que The Serpent no arribi a estar més alt en les valoracions. Malgrat la suggerent proposta, la sèrie cau en el gairebé inevitable error de l’allargament innecessari, patint alguns canvis de ritme que arriben a desconcertar. Sobretot en els primers capítols, s’abusa dels flashbacks (un recurs massa de moda, pel meu gust) caient en abundants redundàncies o en la presentació de massa personatges que acabaran sent irrellevants. Que jo hagi buscat un significat existencial al to d’alguns personatges no vol dir que en certs moments la dinàmica no tregui una mica de la història, amb unes interpretacions correctes però irregulars, especialment en la parella protagonista, que grinyola quan toca patir una mica i sortir del confort de la portada de revista.

The Serpent parla de temptacions i de la fortalesa que es requereix per evitar-les, mostrant les nefastes conseqüències del fàcil camí del pecat, personificat en el personatge d’una Jenna Coleman turmentada per la seva manca de força per escapar-ne. Però la sèrie sovint cau en allò que vol denunciar, embadalint-se en ella mateixa i dubtant massa vegades sobre com arribar al final, com si en el fons no cregués en ella mateixa ni en el que explica. O potser el que passa és que la passió necessària, tant per ser un heroi com per pecar miserablement, no arriba mai a una història que agrada però no acaba d’enamorar.

Puntuacio

7

Basada en fets reals, The Serpent fa referència al sobrenom de Charles Sobhraj (Tahar Rahim), un esmunyedís criminal que actuava al sud-est asiàtic durant els anys 70. Combina sàviament la maldat del famós criminal amb la tenacitat d’un grapat de persones corrents que dediquen mitja vida a perseguir-lo.

Títol
The serpent

Director
Hans Herbots, Tom Shankland

Actors
Tahar Rahim, Jenna Coleman, Billy Howle, Ellie Bamber, Amesh Edireweera, Mathilde Warnier, Tim McInnerny

On veure-la
Netflix

Comments are closed.