Ja vaig parlar en aquest blog El mètode Kominsky, però ara m’agradaria tornar-hi per acomiadar-me de la sèrie. Molts diuen que no és res de l’altre món, però jo crec que té una de les grans qualitats per fer-la interessant a l’espectador: l’empatia cap als personatges protagonistes en aquest cas Sandy Kominsky (Michaels Douglas) i Norman Newlander (Alan Arkin). Es tracta de dos individus, crepusculars i vells, als quals anem coneixent a través de situacions còmiques, diàlegs sarcàstics i problemes quotidians. A poc a poc ens els fem nostres gràcies a la tendresa que desperta la vellesa i la compressió que tenim cap a uns individus que veuen més a prop el desenllaç que no pas el nus de la seva història i es resisteixen a acceptar el declivi.

La bona sintonia i el duel interpretatiu entre aquests dos grans actors era la clau de tot, allò que sostenia la trama. En aquesta darrera temporada de la sèrie creada per Chuck Lorre (Big Bang Theory), aquesta parella es trenca i molts dubtàvem de si podria mantenir l’interès, doncs sí, ho aconsegueix, primer de tot gràcies a les analepsis que ens permeten tornar-los a veure junts encara que sigui a través dels records de Sandy; en segon lloc perquè el personatge de Norman recórrer totes les trames  com una mena de present absent i en tercer lloc perquè ha potenciat una altra de les seves qualitats: la combinació de drama i humor en la seva justa mesura. A banda d’aquests tres factors, l’aparició de l’exdona de Sandy, Ruth (Katherine Turner), ajuda a millorar la història i aporta nous matisos.

En aquesta darrera temporada Sandy representa que interpreta al pescador de “El vell i el mar” en una adaptació televisiva de la novel·la de Hemingway dirigida per Barry Levinson. Tal com ho va fer Spencer Tracy a l’adaptació de John Sturges, finalment Kominsky pescarà, no només un peix espasa, sinó també el reconeixement final en forma de premi que dedicarà al seu bon amic. Una molt bona manera d’acabar la història d’aquests vells que ens han regalat grans moments televisius. Fins a sempre.