MENU

30 setembre, 2021 Comentaris (0) Visualitzacions: 154 Cinema Jep Soler

Títol
Don't Breathe 2

Director
Rodo Sayagues

Actors
Stephen Lang, Bobby Schofield, Adam Young, Brendan Sexton III, Madelyn Grace, Rocci Williams, Stephanie Arcila, Christian Zagia

On veure-la
Cinemes

Encara que compleix la premisa del gos, no es pot considerar bona, perquè la mort del gos és circunstancial, no és sorpresiva i serveix per introduir un nou ca a l’equació.

Puntuació

5

No respiris novament, sisplau

Steve Lang va entrar a l’Olimp del terror quan es va posar a la pell d’en Norman, un exmilitar cec que enganxa a uns joves dins de casa i els hi fa la vida impossible. Aquella Don’t Breathe de l’any 2016, dirigida per Fede Álvarez, apostava per un clima dens, fosc, silenciós, i jugava amb els espants previsibles combinats amb sorpreses ben guionitzades. A tothom li va interessar el joc que proposa i ens vam il·lusionar quan vam saber que hi hauria una seqüela. Per desgràcia no pots evitar anar comparant les dues parts i en la comparació el Don’t Breathe 2 d’enguany hi surt perdent.

Debuta darrere la càmera el guionista de la primera part, Rodo Sayagues, i no segueix cap de les premisses possibles per construir una continuació atractiva. No hi ha més sang, ni més violència ni una trama original ni trepidant. Sayagues i Álvarez escriuen el guió i ens expliquen una història que ben bé podria ser independent de la primera part.

Per posar-nos en antecedents: en Norman és un cabronàs que té segrestada a una noia al soterrani perquè aquesta va provocar un accident que va causar la mort de la seva filla. A més de tenir-la segrestada l’ha inseminat per poder tornar a tenir una filla. Ha de quedar clar que en Norman és una mala persona. Arrenca la segona part i veiem a una nena que surt d’una casa en flames i es desmaia al mig del carrer. Fem un salt vuit anys endavant i la nena està vivint amb en Norman, que la tracta com una filla i li ensenya a sobreviure en una societat destruïda (Detroit del segle XXI). Una colla de lladres d’òrgans humans volen segrestar-la i ell ho ha d’impedir. Com pot ser que de sobte ens proposin que anem a favor d’en Norman? Volen que li perdonem tot el que ha fet i el converteixen en l’heroi, en el protector. Això no funciona. Si tenim un personatge maquiavèl·lic, venjatiu i despietat, el volem així sempre! I a més quan la colla de dròpols que entren a casa seva tenen menys perillositat que una formiga al mig de l’autopista.

També es podria discutir el salt temporal, perquè vuit anys després i en Norman està igual, amb vuit anys ja podria estar una mica cascat, no? Però tot i això la gran pena del film és que han prescindit de l’element més inquietant de la primera part, el silenci. Aquella angoixa quan els nois caminaven per la casa i feien un petit soroll, les reaccions de tots ells per mantenir el silenci com aquell que necessita l’aire que respira, com diu el títol. A la seqüela han decidit apostar per l’acció, per escenes explosives sense suc ni bruc i un parell de detalls que, potser, faran que algú recordi el film d’aquí a unes setmanes. Fins i tot, encara que compleix la premissa del gos, no es pot considerar bona, perquè la mort del gos és circumstancial, no sorprèn i serveix per introduir un nou ca a l’equació.

 

Puntuacio

5

Encara que compleix la premisa del gos, no es pot considerar bona, perquè la mort del gos és circunstancial, no és sorpresiva i serveix per introduir un nou ca a l’equació.

Títol
Don't Breathe 2

Director
Rodo Sayagues

Actors
Stephen Lang, Bobby Schofield, Adam Young, Brendan Sexton III, Madelyn Grace, Rocci Williams, Stephanie Arcila, Christian Zagia

On veure-la
Cinemes

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.