És molt dur el que ens està fent Amazon Prime aquest any, no n’hi havia prou amb viure el final de Bosch que ara ens diuen que aquesta és la quarta i darrera temporada de Goliath. Espero que s’ho repensin.
L’evolució de Billy McBride en aquestes 4 temporades és el gran mèrit de Goliath, allò que podria haver estat una sèrie d’advocats seguint un patró propi ha derivat en una quarta temporada que beu d’altres sèries jurídiques, del cinema noir clàssic i del clàssic més modern. Per això ens trobem a Billy passejant pel Chinatown de San Francisco com si fos en Deckard pels carrers de Blade Runner, amb aquella boira, els llums de neó (o de led), fumant mentre la pluja no para durant bona estona. Això ho combina amb escenes d’interior on es converteix en Philip Marlowe, a la penombra, mentre la damisel·la de torn li cau als braços demanant ajuda. Per acabar, el darrer capítol dins el jutjat barrejant l’esperit de Perry Mason i The Good Wife (de fet podeu veure una persona asseguda a la primera fila del públic amb una semblança física amb Alicia Florrick, he parat imatge, fet foto i ampliar-la per mirar si era realment ella, fins i tot jo he fet de Deckard durant un instant).
The Good Fight ha marcat un estil propi dins les històries que parlen de litigis i dret, sobretot per la forma i l’estil narratiu. Goliath també s’atreveix amb alguna innovació, com el número musical del segon capítol o l’estètica dels somnis d’en Billy. Uns somnis que serveixen per explicar les situacions que preocupen a l’advocat i que ha de solucionar.
Aquesta temporada es toca dos temes polèmics, interessants, d’aquells que generen debat. Per una banda posa sobre la taula el problema dels medicaments dirigits a pal·liar el dolor. Uns medicaments que tenen un alt component opiaci que genera addicció entre la població que vol deixar de patir. Com que sembla que amb aquest tema no n’hi ha prou s’atreveix a criticar el poder dels grans bufets d’advocats que només s’interessen per aconseguir clients milionaris i el sistema judicial que permet, i prefereix, un acord entre les parts que no pas saber la veritat i repartir justícia. Doncs sí! Tot això ho expliquen i ho debaten en aquesta magnífica temporada.
No seria possible que tot rutlles a la perfecció sinó hi hagués un repartiment de luxe. Evidentment el gran Billy Bob Thornton en la pell de McBride, acompanyat per Nina Arianda en el paper de la Patty, alguns personatges d’anteriors temporades que treuen el nas per allà, la fantàstica Jena Malone interpretant la cap del gabinet d’advocats i el duet masculí de la farmacèutica amb dos monstres, J.K. Simmons i Bruce Dern. Què més voleu?
Tot això fa que la quarta temporada de Goliath sigui, al parer meu, la millor sèrie de l’any. Sense tanta parafernàlia ha aconseguit un producte exemplar, llàstima que no sembla que hi hagi la intenció de promocionar-la espontàniament, no hi ha morbo, ni cap actriu que s’hagi fet fotos sense filtres, ni cap escàndol. Per això hi som nosaltres, perquè la conegueu i us hi tireu de caps. Com diu l’amic Lluís “Sasha” Marés a instagram: “Senzillament, sublim!”.
