MENU

7 gener, 2022 Comentaris (0) Visualitzacions: 797 Sèries David U. Ruiz / @callahan_ruiz

Títol
Spider-Man: No Way Home

Director
Jon Watts

Actors
Tom Holland, Zendaya, Benedict Cumberbatch, Marisa Tomei, Jacob Batalon, Jon Favreau, Angourie Rice, Alfred Molina, Jamie Foxx, J.K. Simmons, Thomas Haden Church, Rhys Ifans, Harry Holland

On veure-la
Cinemes

Malgrat tot, el film dona, per fi, el que se li espera: respecte pel còmic i els personatges originals, adaptació als nous temps i entreteniment crispeter de gran producció

Puntuació

8

Spiderman retroba el camí del seny

A la tercera ha estat per fi la vençuda. Després dels dos films en solitari d’aquest nou i renovat home-aranya al MCU, dos insofribles esperpents que fins i tot han aconseguit posar els tronats telefilms dels setanta protagonitzats per Nicholas Hammond al nivell d’obra mestra, els cervells de Marvel han aconseguit facturar un film que no sembla estar adreçat només a gilipolles, que ja és molt. Tampoc cal ens xupem les polles, que diria el senyor Llop, que ho han fet reciclant el millor i el pitjor vist en films anteriors, certificant allò tan maco que qualsevol saga passada va ser millor i, de retruc, la poca entitat personal que aquest MCU ha sabut donar-li al fill de predilecte de l’enyorat Stan Lee. Per sort, amb el multivers ens hem trobat, una mena de deus ex machina que serveix per justificar i redreçar qualsevol cagada anterior, com de fet així ha demostrat aquest Spiderman: no way home. Certament, amb un comodí com aquest, només hi havia una possibilitat entre un milió de cagar-la, i per sort que no van oferir-li la direcció del xou a Christopher Nolan

No lo esperábamos! Cuenta oficial presenta el "trailer" de 'Spider-Man: No Way Home'

Sabut això, la principal diferència amb les seves dues antecessores ha estat recolzar-se en una història ben escrita i tramada, pensada per entretenir sense caure en la infantilització idiotitzant tan recurrent en la majoria de productes facturats per Disney durant la darrera dècada, falsament venuts -a més- amb l’etiqueta de ‘per a tots els públics’. Tampoc us penseu que el guió és un David Mamet o un Tarantino, no fotem, però l’acció flueix amb alegria i tant els acudits dolents, com l’excessiva i estúpida presència de l’amic i xicota repel·lents de Peter Parker mai vistos, o els forats de Gruyère narratius, que també hi són, passen molt més desapercebuts, concebent el film en un entreteniment notable. A més, el conjunt es veu reforçat, per una banda, pel savoir faire de Benedict Cumberbatch, cada vegada més magnètic i imponent en el seu rol de Dr. Strange (espectacular el tràiler del final del film que avança la seva nova aventura sota direcció, a més, del gran Sam Raimi, pare, encara avui, malgrat tot, del millor Spiderman vist al cinema); i per l’altre, amb l’incontestable i ben trobat factor nostàlgic que el film mai s’amaga d’oferir. És aquí on el film, insisteixo, acaba excel·lint, perquè fer coincidir els tres spidermans cinematogràfics del segle XXI, feia patir, i molt, però el to còmic i entranyable de l’invocació emocional, resulta encertadíssim. Tant és així, que els minuts en què els tres aràcnids coincideixen en pantalla són els més celebrats i aplaudits. I amb raó. Per no parlar dels enemics, liderats per un recuperat Jamie Foxx (el seu anterior Electro era patètic no, el següent!) i uns superbs Alfred Molina i Willem Dafoe. Personalment ha faltat tornar a veure el bo d’en Nicholas Hammond, que mereixia un reconeixement en clau d’homenatge per ser el primer spiderman, però al cèsar, el que és del cèsar.

De fet, l’únic moment en què el film trontolla és precisament quan intenta posar-se seriós i adult, madur, intentant equiparar la mort de la tia May amb la de l’oncle Ben de generacions passades, i això que també l’omet en pantalla, com la d’aquell, però fracassa a l’hora de conferir-li la deguda càrrega emocional, per artificiosa i poc creïble. Aquesta May ha estat una gran MILF, sí, però quasi no l’hem vista fent de mare patidora i alliçonadora, i ha sumat poc o res a la personalitat d’aquest Spidey, per la qual cosa, intentar emocionar ara amb la seva mort, en una escena, a sobre, mal filmada i encara més mal resolta, més que pena acaba fent certa vergonya. Vaig plorar més amb la primera rebentada de cap a Scanners. Aquí és on l’ombra allargada de Disney torna a evidenciar un dels defectes narratius marca de la casa que més impregnen els seus productes darrerament, al fet de no saber donar morts dignes i emocionants de veritat a personatges icònics, com ja li va passar al pobre Han Solo en aquell esperpent que no hauria d’haver existit mai titulat Star Wars: el despertar de la Força.

Spider-Man: No Way Home Villains Dish on Their Motivations | Den of GeekMalgrat tot, el film dona, per fi, el que se li espera: respecte pel còmic i els personatges originals, adaptació als nous temps i entreteniment crispeter de gran producció, de major, sense caure en l’excessiva imbecil·litat infanticida que demanden les noves modes. La incògnita serà veure quin camí segueix a partir d’ara aquest trepamurs ultratecnificat i tutelat per indústries Stark, però el cert és que el film s’ha guanyat un vot de confiança pels que ja el creiem perdut amb els lamentables avortaments anteriors. Spidey sembla que, ara sí, ha retrobat el camí a casa, el camí del seny.

Puntuacio

8

Malgrat tot, el film dona, per fi, el que se li espera: respecte pel còmic i els personatges originals, adaptació als nous temps i entreteniment crispeter de gran producció

Títol
Spider-Man: No Way Home

Director
Jon Watts

Actors
Tom Holland, Zendaya, Benedict Cumberbatch, Marisa Tomei, Jacob Batalon, Jon Favreau, Angourie Rice, Alfred Molina, Jamie Foxx, J.K. Simmons, Thomas Haden Church, Rhys Ifans, Harry Holland

On veure-la
Cinemes

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.