En el mini-món de Twitter, tot i que sembla que el món gira al seu voltant després de que en Mask l’ha comprat per una quantitat insultant de diners, segueixo a una diversitat de personatges que estimen el cinema i que fan mitja por. Un d’ells, a propòsit de l’estrena de X (Ti West) i aprofitant que la peli està produïda per A24, la compara amb tres obres innovadores del terror modern: The Witch (Robert Eggers, 2015), Hereditary (Ari Aster, 2018) i Midsommar (Ari Aster, 2019). Fins aquí la comparació, comparteixen productora, res més.
X ens transporta a finals del 70, no només per la trama sinó també pel tipus de cinema de terror. L’argument l’hem vist milers de vegades i no per això deixarem de mirar-lo, ens encanta: un grup de persones amb diferents personalitats, orígens i sexe, que estan en un lloc determinat mentre algú els va matant sanguinàriament. En aquest cas el grup de desgraciats volen fer el rodatge d’una pel·lícula pornogràfica en una granja llunyana i amagada, regentada per una parella d’avis entranyables. El problema és que la gent pràctica sexe per provocar! No tenen en compte que hi ha persones que tenen dificultats per poder practicar el coit de manera habitual i, és clar, això de recordar als que no poden lo divertit que és, fa emprenyar, i molt! Encara que Freud estigui defenestrat per part de la societat, les seves idees bàsiques sempre tornen, de fet no marxen mai. Les persones funcionem per les pulsions d’amor i de mort, les d’amor solen relacionar-se en algun moment amb el sexe ja que pot ser una manera física de demostració de l’amor. Que passa quan no la pulsió d’amor està atrofiada? Doncs que donem corda a la mort. Això li passa a la pobre iaia del film. Aquells cossos joves, aquella cosa penjant a l’entrecuix, la suor i els gemecs li desperten instints que tenia oblidats. El marit ja no està per satisfer-la i el jovent no se li acosta. S’ha de desfogar i clar, la pulsió de mort és la que mana.
A partir d’aquí tot el que passarà ho tenim clar. De fet, ja arrenca el film amb la policia entrant en el domicili i trobant un rastre de sang immens, el típic cartellet de “24 hores abans” ens dirigeix a la furgoneta dels joves folladors. Quin són els elements imprescindibles en aquests tipus de film? Cossos despullats, diàlegs sobre els atributs masculins, pits enlaire, gent espiant, ganivets punxeguts, espants i sang, sobretot sang.
No sé si podria destacar alguna cosa més. Ja veieu que per ser un estrena al cinemes d’una peli de terror, cosa que costa molt de trobar, sembla que hi hauria d’haver-hi alguna cosa més. Però no. També hi ha films del gènere que només pretenen entretenir, gaudir dels espants, regalar sang a dojo i ensenyar pell humana. Molt a favor. No tot el cinema ha de ser una experiència artística amb missatge social, sinó que també hi ha d’haver espai per ser visceral, sexual i sanguinari. Llarga vida als criminals del cinema! Encara que tinguin vuitanta anys i els costi caminar. La meva àvia ja m’ho deia: “T’atraparé sense còrrer”, sort que no tenia la mala llet de la parella de X.