Un bon dia d’hivern, després d’una ingesta exagerada d’alcohol i abans d’una inoblidable ressaca, ells van decidir crear un bloc. Eren més joves, per tant la insensatesa i l’atreviment sortien pels porus de la seva pell de manera desenfrenada. En el procés desordenat de creació, van decidir primer el nom, com a bons seguidors del cinema d’acció del mestre Tarantino van anomenar al projecte Els Maleïts Bastards, en honor a la pel·lícula del mateix nom, tot i que la normativa lingüística de TV3 consideri més adequat dir-ne “Malparits”. Com sol passar en aquests casos el nom era massa llarg i finalment ens hem quedat en Els Bastards. Amb el nom triat i la pàgina web enllestida, doncs apa! A buscar personal i que comencin a escriure. El que no sabien els pares fundadors és que s’acabarien apuntant una colla d’impresentables toca-ous que anirien pervertint allò que s’havia creat a partir de l’amistat i l’amor. Per intentar posar ordre es va intentar fer un document que servís de guia pels autors i que així tots anéssim a una, tots junts per dominar el món. Aquest és el Dogma Bastard que tot membre hauria de seguir:
Gemma BalaschAmb aquest crit de guerra, aquesta filòloga incansable, juntament amb l’Anna Llop, té la difícil tasca de repassar i posar amb sentit les idees d’Els Bastards. El dia que ens reunim tots, volaran adjectius, adverbis, pronoms i accents (crítics i diacrítics)
Marc BatallerActualment en excedència d’Els Bastards perquè està al servei de la sanitat pública del país, defensant-la amb una cinta vermella al cap i un ganivet entre les dents. Sense oblidar el seu ADN, utilitza tot allò que ha après de grans mestres com Rambo, Carl Bernstein, Bob Woodward i Frank Horrigan.
Membre fundador d’aquest blog, sense ell no seriem ningú, i no pas per motius organitzatius, sinó perquè és el que manté l’estabilitat entre tanta diversitat bastarda. Porta el nom de l’innominable Spielberg tatuat al cor, però manté l’esperit de Romero ben encès.
No li cal agafar una motxilla per anar a la recerca de la llibertat, ella fa el que vol, és propietària de la seva vida i domina l’entorn. Activista serièfila, bastarda fins a la medul·la, incansable quan hi ha festa. Només es vesteix de blanc quan es lliga un mocador vermell al coll.
Combinar les teves passions sense tornar-te boig sembla impossible, però ell ho fa a la perfecció. Futbol, feina, família, literatura, teatre, cinema, sèries, i força més, ho porta tot amb elegància i perdent els estreps només quan és necessari. Porta un fuet amagat, no pas de Can Gaburra, precisament.
No existeix ningú com ell, és l’única persona (a vegades pensem que no és humà) capaç de portar-se bé amb tothom, capaç de conviure amb Els Bastards, menjar ostres per portar una dotzena d’ous a taula, fer paelles amb les àvies més entranyables, ser el convidat especial a cada taula cultural i ballar amb els llops cahieristes sense perdre mai el compàs.
No us deixeu enganyar per la primera impressió. Us pensareu que esteu davant d’un professor educat, delicat, que manté una vida saludable i té cura del seu cos. En realitat és el fill bastard de Lloyd Kaufman i viu permanentment en un film de sèrie Z.
Quan tenim problemes a la redacció (d’ordre ortogràfic i sintàtic, s’entén), Els Bastards ho tenim clar: “Better call Anna!” Ella és, com marca el seu cognom, la nostra Sra. Lobo particular, encarregada de passar darrere de la nostra feina bruta i deixar-ho tot net i polit. És impecable i implacable. També, impagable.
Encara porta la L plantificada a l’esquena, està passant les proves pràctiques amb solvència a la televisió d’El Punt Avui. Desgraciadament vol aprendre de tots els bastards i encara no sap a quin pot fer cas. Ho tindrà difícil, tot i que veient com parla i escriu aviat ens donarà mil voltes a algun de nosaltres.
Incansable defensor dels exclosos socials, es capaç de barallar-se amb mig Twitter quan té temps i ganes. Si Marvel s’atrevís a fer un personatge basat en la seva personalitat i còrpora, no quedaria ni l’apuntador. Ha fet teràpia amb un garrot aconseguint que a cada porc li arribi el seu Sant Martí.
John Carpenter, Lucio Fulci, Jorge Grau, George A. Romero, Bud Spencer, Raphael, Scalletti, Acocollona’t, Ultracoses, Paul Verhoeven, Festí de Sang, Wes Craven, Paco Cavero, Jess Franco, Camilo Sesto, Dario Argento, Conan, Kurt Russell, Sergio Leone, Albert Valencia, Clint Eastwood, Sant Martí, etc…
Hi ha una dita que diu que les coses bones si són breus, doncs dues vegades bones. Deu ser per això que el millor analista del grup és tan poc prolífic. El motiva Joc de Trons, el futbol (és a dir el Barça), Star Wars i la majoria de coses fantàstiques de la vida.
Encara que sembli que sempre porta la contrària, és capaç de portar sempre la contrària quan li ve de gust. Aquest motiu dificulta saber la seva opinió, potser per això és un dels que més opinen. Un rumor, evidentment fals, diu que ha fet alguna crítica sense haver vist la pel·lícula en qüestió.
Pare creador de tot el que veieu, el primer dia va crear el blog i després es va posar a descansar. Desgraciadament per a ell, s’ha vist obligat a treballar-hi perquè si no ningú mantenia el web actiu i tampoc hi havia prou articles. La primera cosa que li va dir a la seva filla, Leia, va ser: “Soc el teu pare.”
